| Corrector d'errades |
| El primer pas és analitzar el track amb una eina per detectar i corregir les errades típiques d'altura que es produeixen en alguns punts del track |
 |
| Com funciona la correcció d'errades |
| La forma més fàcil de no comptabilitzar les típiques errades de track, o punts erronis, en l'índex IBP hauria estat simplement ignorar els desnivells que superen un percentatge màxim prèviament establert. Però vàrem voler anar una mica més enllà i reparar les errades per obtenir un track més fidel al real. |
| Funcionament |
| La correcció d'errades es realitza en dues passades, o dues anàlisi de track: en la primera se substitueixen les altures errònies per altres calculades per a aquest mateix punt; en la segona passada es calcula l'índex IBP sobre un track teòricament lliure d'errades. |
| Procés |
| En l'aplicació el sistema de correcció és molt senzill: es van analitzant els punts de track un a un i si tot està dins del normal es desa el punt de track amb els seus valors originals al marge d'una sèrie de dades que desem en una matriu amb altres dades com distàncies, girs, puja-baixa, parades, etc. Quan arribem a un punt amb un desnivell que supera l'establert com normal, 30 %, desem les coordenades d'aquest punt en una matriu i memoritzem el punt anterior a aquest, que se suposa que era correcte, incrementem un comptador de "punt erroni" en una unitat per a aquest tram d'errades. Continuem amb el següent punt però calculant el seu desnivell amb el correcte memoritzat, ja que el seu antecessor és erroni; si el desnivell segueix essent desmesurat desem les seves dades a la matriu, incrementem el comptador de punts erronis i continuem, aixi successivament, fins arribar a un punt que el seu desnivell respecte al memoritzat com correcte estigui dins dels límits, en aquest cas ja tindríem un tram de track amb un desnivell dins dels límits i dos punts de referència. Es tracta ara de calcular les altures pels punts intermedis que són tots erronis: com que tenim desades les seves dades (distàncies) en una matriu podem mitjançant una fórmula matemàtica calcular la seva altura. |
| Fórmula càlcul altura correcta |
 |
| Exemple gràfic d'errades corregides |
 |
| A la imatge podem observar que el punt 422 respecte al 421 és una caiguda lliure i es considera un error; continuem amb el punt 423, que segueix essent erroni respecte al 421; continuem amb el 424 i també és erroni respecte al 421; continuem amb el 425, aquest entra dins dels marges amb un desnivell correcte. Com que tenim desades les dades dels punts anteriors podem aplicar la fórmula per trobar les seves altures rectificades. |
| Càlcul per a aquest exemple |
 |
| Ja podem tornar als punts 422, 423, i 424 per modificar l'altura a la columna corresponent del track. |
| Aquest cas és una baixada per la qual cosa no influeix en l'índex IBP, però en qualsevol altre cas podríem haver ignorat els punts erronis i utilitzar el desnivell entre els punts 422 i 425 pel càlcul de l'IBP, però continuaríem tenint un track amb tres punts erronis en cas de voler dibuixar el seu perfil correcte. |
| Casos d'errades més comunes |
 |
| Partim d'un tram de track real (dibuixat per un topògraf) |
 |
| Cas 1 Observem dos tipus d'errades, una d'un sol punt i una altra d'un tram de diversos punts positius; el corrector identifica aquest punts sense problemes i els corregeix, deixant un track molt semblant al real. |
 |
| Cas 2 Aquest cas és semblant a l'anterior però un dels punts erronis "enganya" al corrector i a partir d'aquest punt es desdibuixa el track a l'intentar reparar-lo; gràficament el perfil queda danyat però l'índex IBP no tant. Observem tres punts (7,8 i 9) que han incrementat el seu desnivell, però queden compensats en part per l'eliminació dels punts (10, 11 i 12) per passar a ser de baixada. |
 |
| Cas 3 En aquest cas veiem errades en positiu seguides d'errades en negatiu, el corrector resol sense problemes, deixant un perfil molt semblant al real. |
 |
| Cas 4 Similar a l'anterior però altre cop un punt erroni és considerat correcte; de la mateixa manera que en el cas 2 el perfil no és perfecte però l'IBP queda compensat. |
| Cas 5 El típic cas d'un track perfecte, tot ell, però amb un esglaó que no torna a recuperar coincidint amb una parada llarga; crec que és causat per un canvi dels satèl·lits usats per triangular. El corrector en aquest cas el tracta com una rampa més i intenta reparar-ho; l'ideal seria no comptabilitzar l'esglaó i continuar amb la resta del track, però no sabem quan es tracta d'un esglaó o rampa real, per exemple unes escales, un salt de marge, etc.. De moment no tenim forma de tractar-lo. |
| < Anterior | Següent > |
|---|
