| Corrector d'errades |
| El primer pas és analitzar el track amb una eina per detectar i corregir les errades típiques d'altura que es produeixen en alguns punts del track |
 |
| Com funciona la correcció d'errades |
| La forma més fàcil de no comptabilitzar les típiques errades de track, o punts erronis, en l'índex IBP hauria estat simplement ignorar els desnivells que superen un percentatge màxim prèviament establert. Però vàrem voler anar una mica més enllà i reparar les errades per obtenir un track més fidel al real. |
| Funcionament |
| La correcció d'errades es realitza en dues passades, o dues anàlisi de track: en la primera se substitueixen les altures errònies per altres calculades per a aquest mateix punt; en la segona passada es calcula l'índex IBP sobre un track teòricament lliure d'errades. |
| Procés |
| En l'aplicació el sistema de correcció és molt senzill: es van analitzant els punts de track un a un i si tot està dins del normal es desa el punt de track amb els seus valors originals al marge d'una sèrie de dades que desem en una matriu amb altres dades com distàncies, girs, puja-baixa, parades, etc. Quan arribem a un punt amb un desnivell que supera l'establert com normal, 30 %, desem les coordenades d'aquest punt en una matriu i memoritzem el punt anterior a aquest, que se suposa que era correcte, incrementem un comptador de "punt erroni" en una unitat per a aquest tram d'errades. Continuem amb el següent punt però calculant el seu desnivell amb el correcte memoritzat, ja que el seu antecessor és erroni; si el desnivell segueix essent desmesurat desem les seves dades a la matriu, incrementem el comptador de punts erronis i continuem, aixi successivament, fins arribar a un punt que el seu desnivell respecte al memoritzat com correcte estigui dins dels límits, en aquest cas ja tindríem un tram de track amb un desnivell dins dels límits i dos punts de referència. Es tracta ara de calcular les altures pels punts intermedis que són tots erronis: com que tenim desades les seves dades (distàncies) en una matriu podem mitjançant una fórmula matemàtica calcular la seva altura. |
| Fórmula càlcul altura correcta |
 |
| Exemple gràfic d'errades corregides |
 |
| A la imatge podem observar que el punt 422 respecte al 421 és una caiguda lliure i es considera un error; continuem amb el punt 423, que segueix essent erroni respecte al 421; continuem amb el 424 i també és erroni respecte al 421; continuem amb el 425, aquest entra dins dels marges amb un desnivell correcte. Com que tenim desades les dades dels punts anteriors podem aplicar la fórmula per trobar les seves altures rectificades. |
| Càlcul per a aquest exemple |
 |
| Ja podem tornar als punts 422, 423, i 424 per modificar l'altura a la columna corresponent del track. |
| Aquest cas és una baixada per la qual cosa no influeix en l'índex IBP, però en qualsevol altre cas podríem haver ignorat els punts erronis i utilitzar el desnivell entre els punts 422 i 425 pel càlcul de l'IBP, però continuaríem tenint un track amb tres punts erronis en cas de voler dibuixar el seu perfil correcte. |
| Casos d'errades més comunes |
 |
| Partim d'un tram de track real (dibuixat per un topògraf) |
 |
| Cas 1 Observem dos tipus d'errades, una d'un sol punt i una altra d'un tram de diversos punts positius; el corrector identifica aquest punts sense problemes i els corregeix, deixant un track molt semblant al real. |
 |
| Cas 2 Aquest cas és semblant a l'anterior però un dels punts erronis "enganya" al corrector i a partir d'aquest punt es desdibuixa el track a l'intentar reparar-lo; gràficament el perfil queda danyat però l'índex IBP no tant. Observem tres punts (7,8 i 9) que han incrementat el seu desnivell, però queden compensats en part per l'eliminació dels punts (10, 11 i 12) per passar a ser de baixada. |
 |
| Cas 3 En aquest cas veiem errades en positiu seguides d'errades en negatiu, el corrector resol sense problemes, deixant un perfil molt semblant al real. |
 |
| Cas 4 Similar a l'anterior però altre cop un punt erroni és considerat correcte; de la mateixa manera que en el cas 2 el perfil no és perfecte però l'IBP queda compensat. |
| Cas 5 El típic cas d'un track perfecte, tot ell, però amb un esglaó que no torna a recuperar coincidint amb una parada llarga; crec que és causat per un canvi dels satèl·lits usats per triangular. El corrector en aquest cas el tracta com una rampa més i intenta reparar-ho; l'ideal seria no comptabilitzar l'esglaó i continuar amb la resta del track, però no sabem quan es tracta d'un esglaó o rampa real, per exemple unes escales, un salt de marge, etc.. De moment no tenim forma de tractar-lo. |
|
| Funcionamiento |
| La corrección de errores se realiza en dos pasadas, o dos análisis de track, en la primera se sustituyen las alturas erróneas por otras calculadas para ese mismo punto, en la segunda pasada se calcula el índice IBP sobre un track teóricamente libre de errores. |
| Proceso |
| En la aplicación el sistema de corrección es muy simple, se van analizando los puntos de track uno a uno y si todo está dentro de lo normal se guarda el punto de track con sus valores originales al margen de una serie de datos que guardamos en una matriz con otros datos como distancias, giros, sube-bajas, paradas etc. Cuando llegamos a un punto con un desnivel que supera el establecido como normal, 30 % de desnivel, guardamos las coordenadas de este punto en una matriz y memorizamos el punto anterior a este, que se supone era correcto, incrementamos un contador de “punto erróneo” en uno para este tramo de errores, continuamos con el siguiente punto pero calculando su desnivel con el correcto memorizado, puesto que su antecesor es erróneo, si el desnivel sigue siendo desmesurado guardamos sus datos en la matriz, incrementamos el contador de puntos erróneos y continuamos, así sucesivamente, hasta llegar a un punto que su desnivel respecto al memorizado como correcto esté dentro de limites, en este caso ya tendríamos un tramo de track con un desnivel dentro de limites y dos puntos de referencia, se trata ahora de calcular las alturas para los puntos intermedios que son todos erróneos, como tenemos guardados sus datos (distancias) en una matriz podemos mediante una formula matemática calcular su altura. |
| Fórmula cálculo altura correcta |
|
| Ejemplo gráfico de errores corregidos |
|
| En la imagen podemos observar que el punto 422 respecto al 421 es una caída libre y se considera un error, continuamos con el punto 423, este sigue siendo erróneo respecto al 421, continuamos con el 424 y continua siendo erróneo respecto al 421, continuamos con el 425, este entra dentro de márgenes con un desnivel correcto, como tenemos guardados los datos de los puntos anteriores podemos aplicar la formula para hallar sus alturas rectificadas. |
| Cálculo para este ejemplo |
|
| Ya podemos volver a los puntos 422, 423, y 424 para modificar la altura en la columna correspondiente del track. |
| Este caso es una bajada por lo que no influye en el índice IBP, pero en cualquier otro caso podríamos haber ignorado los puntos erróneos y utilizar el desnivel entre el punto 422 y 425 para el cálculo del IBP, pero continuaríamos teniendo un track con tres puntos erróneos en caso de querer dibujar su perfil correcto. |
| Casos de errores más comunes |
|
| Partimos de un tramo de track real (dibujado por un topógrafo) |
|
| Caso 1 Observamos dos tipos de errores, uno de un solo punto y otro de un tramo de varios puntos positivos, el corrector identifica estos puntos sin problemas y los corrige, dejando un track muy parecido al real |
|
| Caso 2 Este caso es parecido al anterior pero uno de los puntos erróneos “engaña” al corrector y a partir de este punto se desdibuja el track al intentar repararlo, gráficamente el perfil queda dañado pero el índice IBP no tanto, observamos tres puntos (7,8 y 9) que han incrementado su desnivel, pero quedan compensados en parte por la eliminación de los puntos (10, 11 y 12) por pasar a ser de bajada. |
|
| Caso 3 En este caso vemos errores en positivo seguidos de errores en negativo, el corrector los resuelve sin problemas, dejando un perfil muy parecido al real. |
|
| Caso 4 Similar al anterior pero otra vez un punto erróneo es considerado correcto, de la misma forma que en el caso 2, el perfil no es perfecto pero el IBP es compensado. |
| Caso 5 El típico caso de un track perfecto, todo el, pero con un escalón que no vuelve a recuperar coincidiendo con una parada larga, creo que es causado por un cambio de los satélites usados para triangular. El corrector en este caso lo trata como una rampa más y lo intenta reparar, lo ideal sería no contabilizar el escalón y continuar con el resto del track, pero no sabemos cuando se trata de un escalón o rampa real, por ejemplo unas escaleras, un salto de margen etc. De momento no tenemos forma de tratarlo. |
