Història i presentació
|
Història
|
IBPindex naix l'any 2003, quan un grup d'aficionats al ciclisme de muntanya i carretera comença a desar els tracks de les seves sortides gravats en GPS en un full de càlcul.
La posició en quatre dimensions en numerosos punts d'una ruta ens dóna una quantitat d'informació que comencem a comparar.
Observant aquestes dades sorgeix la idea de trobar un índex per valorar la duresa d'una sortida en bicicleta.
Es consideren 19 diferents paràmetres, i es comença a combinar, valorar i modificar per obtenir una nova puntuació de referència; durant uns mesos es comparen i comparen les sensacions de les sortides que anem realitzant amb la puntuació que obtenim, i anem corregint els factors per adaptar-los.
Obtenim una primera fórmula i en els següents tres anys l'anem modificant en funció dels valors mitjans que obtenim de les nostres sortides.
A finals de 2006, un equip tècnic desenvolupa la programació necessària per posar a disposició de la comunitat siclista la possibilitat d'utlitzar l'índex IBP a través d'una pàgina web (www.ibpindex.com) i una aplicació d'escriptori.
En pocs mesos passa a ser una eina molt valorada pels ciclistes, convertint-se en un índex de referència per a una gran quantitat de clubs. |
|
|
Aspectes tècnics
|
IBPindex és una puntuació que valora el grau de dificultat d'una ruta recorreguda en bicicleta de muntanya o de carretera.
S'obté analitzant les dades de latitud, longitud i altura en multitud de punts del recorregut. Aquests punts s'obtenen del track gravat amb un GPS, que els recull de manera automàtica amb una cadència d'entre 20 i 40 punts per km. en funció de les variacions del terreny, els canvis de direcció i el tipus de GPS. A partir d'aquests punts es calculen les distàncies recorregudes en els diferents trams de pujades i baixades (1%, 5%, 10% etc…) es computen el % que representen sobre el total, els metres totals pujats, baixats, les ràtios mitjanes de pujada i baixada, els quilòmetres totals i la distribució dels trams de pujada; també es té en compte els canvis de direcció vertical i horitzontal i l'altitud per on discorre el recorregut.
S'aplica una funció matemàtica no linial i s'obté una puntuació entre 0 l'infinit; aquesta puntuació és 100% objectiva, no es té en compte cap valor objectiu com podria ser la climatologia, l'estat de forma física o el ritme de la cursa.
En la fórmula intervenen 19 paràmetres, que van ser ajustats durant un període de 3 anys, analitzant i comparant multitud de rutes, per un equip de ciclistes de diferents nivells. |
|
|
Característiques
|
|
El sistema IBP detecta i corregeix automàticament els punts de track amb una errada excessiva d'altura que de vegades els aparells GPS enregistren, optimitza els punts de track i compara els resultats per obtenir dades finals molt més fiables (sobre tot en metres acumulats de pujada i baixada).
Detecta automàticament el tipus de track (btt, carretera, senderismo, vuelo, etc..) i distingeix entre tracks reals i dibuixats.
|
|
|
Funcionalitat
|
L'índex és útil per poder conèixer el grau de dificultat de diferents rutes comparant-les entre si: en no tenir en compte factors subjectius, el valor és significatiu per a cadascú.
Desprués de comparar algunes rutes entre si, conformem una escala de puntuacions que ens serveis per conèixer el grau de dificultat d'una ruta abans de recórrer-la.
Una altra forma d'utilitzar l'IBP, és conèixer la dificultat d'una ruta nova dibuixada en un mapa manualment amb un programa com “OziExplorer ©” o “CompeGPS ©”. Sempre que els punts de track continguin l'altura és vàlid per obtenir l'índex. |
|
|
Altres aplicacions
|
En els darrers mesos, la comunitat muntanyera (afí a la comunitat ciclista), ens ha demanat un IBP adaptat a les sortides a peu o corrent.
Tenint en compte que els aparells de GPS són cada cop més accessibles i més especialitzats per a aquests esports estem treballant per adaptar l'IBPindex a les sortides de senderisme.
Les anàlisi acumulades en les nostres bases de dades també ens permetran properament desenvolupar un nou índex per conèixer el nostre estat de forma física. En una escala de 0 a 100 podrem comprar el nostre estat amb el d'altres milers d'aficionats. |
Llegir més...
Analitzant..., Comparant
|
L'Índex IBP és una puntuació que valora el grau de dificultat d'una ruta recorreguda en bicicleta de muntanya o de carretera.
|
|
 S'obtè analitzant les dades de latitud, longitud i altura en multitud de punts del recorregut.
Aquests punts s'obtenen del track gravat amb el GPS, que els recull de manera automàtica amb una cadència aproximada de 50 punts per quilòmetre en funció de les variacions del terreny i els canvis de direcció.
A partir d'aquests punts es calculen les distàncies recorregudes en els diferents trams de pujades i baixades (1%, 5%, 10% etc.) es computen els % que representen sobre el total, els metres totals pujats, baixats, les ràtios mitjanes de pujada i baixada, els quilòmetres totals i la distribució dels trams de pujada.
|
|
|
Tabla comparativa
Estem buscant col•laboradors - traductors en català
| Preparación física |
Clasificación de la ruta |
| Muy baja |
Baja |
Media |
Alta |
Competición |
| 0 - 5 |
0 - 10 |
0 - 20 |
0 - 40 |
0 - 60 |
Muy fácil |
"Mejor no haber salido" |
| 5 - 10 |
10 - 20 |
20 - 40 |
40 - 65 |
60 - 90 |
Fácil |
"Igual no nos hemos ganado ni el almuerzo" |
| 10 - 20 |
20 - 30 |
40 - 60 |
65 - 90 |
90 - 130 |
Fácil - media |
"Aquí puede que nos merezcamos un bocadillo y poco mas" |
| 20 - 30 |
30 - 40 |
60 - 80 |
90 - 120 |
130 - 170 |
Media |
"Esta la podemos contar" |
| 30 - 40 |
40 - 55 |
80 - 100 |
120 - 160 |
170 - 220 |
Media - dura |
"Esto empieza a ser serio, aquí se ha sudado la camiseta" |
| 40 - 50 |
55 - 80 |
100 - 130 |
160 - 210 |
220 - 280 |
Dura - muy dura |
"De estas una cada dos meses, mas no" |
| 50 - 60 |
80 - 100 |
130 - 180 |
210 - 260 |
280 - 350 |
Muy dura - durísima |
"De estas 2 al año como mucho" |
| mas de 60 |
mas de 100 |
mas de 180 |
mas de 260 |
mas de 350 |
Sin clasificar |
"Yo no he hecho ninguna" |
| Preparación muy baja: |
casi nunca sale, principiante. |
| Preparación baja: |
sale una vez cada dos o tres meses. |
| Preparación media: |
sale regularmente una vez por semana con los amigos habituales. |
| Preparación alta: |
sale al menos una vez por semana, se apunta a las salidas organizadas, hace salidas de varios días. |
| Preparación competición: |
sale dos tres veces por semana, controla los tiempos se apunta a las competiciones. |
Punts de track per km
| Punts de track per Km gravats |
Els punts per km que grava el GPS, són un factor decissiu en la fiabilitat de les dades recollides.
La quantitat total de punts gravats no afecten pràcticament en res en els km totals recorreguts, però sí que afecta molt en els metres acumulats, tant de pujada com de baixada.
Si es graven pocs punts per km, tenim poca informació, amb la qual cosa la quantitat de metres acumulats és inferior a la real. Si tenim molts punts llavors tenim massa informació i acumulem massa errades, amb la qual cosa els metres acumulats són superiors als reals. |
Llegir més...
Metres acumulats
| Metres acumulats de pujada i baixada |
El total de metres acumulats de pujada i baixada que mostra l'IBPindex és en la primera anàlisi (anàlisi reparada) estrictament la suma dels registres del GPS; els receptors GPS tenen tendència a acumular alguns metres de més tant de pujada com de baixada, degut als vaivens.
En una segona anàlisi (anàlisi optimitzada) s'aplica el corrector de desnivell deixant aquest valor molt més a prop de la realitat.
Els receptors més moderns són cada cop més precisos i per tant cada cop acumulen menys errada. |
Estat del terreny
|
Estat del terreny en les sortides de muntanya (BTT)
|
| L'estat dels camins pròpiament (sense tenir en compte la climatologia) podríem considerar-lo com un valor objectiu; encara que sempre ens podran pavimentar un bocí de camí, aplanar reguers o netejar de pedres un tram, podem pensar que més o menys les traçades es mantindran sempre en un estat semblant. |
| |
|
La lògica ens anima a pensar que l'estat del terreny influeix de manera crítica en la valoració de la duresa d'una sortida.
|
| En certa mesura és així, però els estudis de més de 100 rutes diferents entre persones de diferents nivells ens han demostrat, no sense una certa sorpres, que la influència d'aquesta dada era menor del que ens esperàvem. |
Llegir més...
Format de puntuació
Format de puntuació
Dígits numèrics:
Són la qualificació del grau de dificultat de la ruta analitzada
Primera lletra: fiabilitat de l'índex IBP
A= fiabilitat molt bona (entre el 85% i el 100%)
B= fiabilitat bona (entre el 70% i el 85%)
C= fiabilitat acceptable (entre el 60% i el 70%)
D= fiabilitat regular (entre el 40% i el 60%)
E= fiabilitat dolenta (entre el 0% i el 40%)
M= track dibuixat manualment
Segona lletra: característiques de la ruta
A= BTT +
B= BTT -
C= mixte
D= Carretera -
E= Carretera +
Nota aclaratòria;
la valoració de les característiques de la ruta (segona lletra) no fa referència a si s'ha rodat per camins, senders, pistes o carretera; fa referència a que els registres recollits pel GPS són típics de sortides de BTT o de Carretera.
Exemple:
una sortida de carretera té més velocitat mitjana que una de BTT
una sortida de BTT té més puja-baixa que una de carretera
una sortida de carretera té més trams rectes que una de BTT
una sortida de BTT té més girs per km. que una de carretera
i així amb tots els registres.
Llegir més...
Errades del track
Errades del track
|
|
El sistema IBP detecta i corregeix automàticament errades d'alçària en els tracks
El GPS registra de vegades punts de track amb un marge d'error d'alçària excessiu; aquests pics són fàcilment visibles quan representem el track en un gràfic.
La correcció d'errades es realitza en dues passades, o dues anàlisi de track: en la primera se substitueixen les alçàries errònies per altres calculades per a aquest mateix punt; en la segona passada es calcula l'índex IBP sobre un track teòricament lliure d'errades. |
Llegir més...
|
|
